Notícies d'In

Desengany, eufòria i recapacitació han caracteritzat els 30 anys d’història del VIH. Encara que el 1996 van aparèixer els primers medicaments antiretrovirals (ART) que van canviar l’espectre de la sida, el diagnòstic precoç, la vacuna preventiva, l’eradicació del virus i l’eliminació dels estigmes constitueixen els reptes pendents d’una malaltia que reclama la implicació de tots.

“En els seus inicis se la va denominar ‘mars rosa’ o ‘pesta rosa’ per les característiques dels primers pacients, els homosexuals, encara que mai van ser els primers a morir pel virus de la sida”, explicava Enric Ortega, president de la Societat Espanyola Interdisciplinària de la Sida (SEISIDA), a la inauguració del Congrés Nacional sobre la Sida que s’ha celebrat a Saragossa del 15 al 17 de juny.

Virions del VIH-1 ensamblant-se en la superficie d’un limfòcit. Foto del Centers for Disease Control and Prevention.

De fet, després de 30 anys de convivència amb el virus, l’exclusió social i els estigmes no han cessat. Segons destaca l’estudi Creencias y actitudes de la población española hacia las personas con VIH de SEISIDA, les conclusions del qual es van presentar al congrés, “a Espanya són una realitat el prejudici i discriminació cap a les persones amb VIH”.

El desconeixement és, en moltes ocasions, l’origen d’aquestes actituds. L’exemple d’això és que, d’acord amb els resultats del treball, el 14,9% de la població creu, de manera equivocada, que pot infectar amb el VIH si una persona infectada tus o esternuda a prop. I fins i tot més del 50% de les persones canviarien de botiga si el seu empleat té el virus.

“El VIH és una malaltia social”, manifesta a l’agència SINC Ortega. Una malaltia en què el context pot influir en el pacient fins al punt que es negui a fer el test de la sida. “És una barrera d’obstacles, molts d’ells mentals”, diu Daniel Zulaika, director del Pla de la Sida del País Basc.

“Totes aquestes barreres les està solucionant el test ràpid, l’eina més útil dels últims anys per lluitar contra la sida”, opina Zulaika. La prova consisteix a obtenir una gota de sang del dit de la persona, posar-la sobre paper secant i en 15 minuts es tenen els resultats. Al País Basc els tests ràpids estan disponibles des de fa dos anys i, fins ara, ja s’han fet 7000 proves.

Els riscos d’un diagnòstic tardà

Prop del 50% dels nous casos de VIH a Espanya arriben massa tard. “Encara que aquestes dades són més o menys similars als de la resta de països europeus, seguim diagnosticant tard i sabem que un diagnòstic precoç significa un millor pronòstic i també, una reducció de les noves transmissions”, subratlla Tomàs Hernández, director de la Secretaria del Pla Nacional sobre la Sida (SPNS) del Ministeri espanyol de Sanitat, Política Social i Igualtat.

Sens dubte, la infecció per VIH constitueix un important repte de salut pública mundial. Segons dades del Registre Nacional de Casos de Sida de la SPNS, es calcula que hi ha prop de 130.000 persones portadores del VIH a Espanya, i cada any es diagnostiquen més de 2.200 nous casos, dels quals un 80% es produeix per transmissió sexual.

En l’àmbit europeu, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha desenvolupat un Pla d’Acció contra el VIH / Sida 2012-2015, que pretén posar fre a l’epidèmia a la regió europea, especialment, en l’àrea oriental. I és que dels 2,2 milions de persones amb VIH a Europa, 1,4 pertanyen a l’Europa Oriental, on el nombre de nous infectats s’ha triplicat des del 2000.

“Les conductes sexuals de risc, el consum de drogues per via parenteral i la manca d’accés al tractament antrirretroviral, a la qual tampoc contribueixen els sistemes sanitaris de les regions orientals, afavoreixen la transmissió del VIH”, explica José Martín-Moreno, director de l’Oficina Regional per a Europa de l’OMS.

“Tot això fa que la situació sigui particularment dramàtica en els països de l’est, per això intentem assegurar que el diagnòstic es fa de manera precoç i que se segueix el tractament, ja que només amb això es reduirà en un 96% les infeccions de transmissió”, puntualitza.

La vacuna, la prevenció d’èxit

El tractament antiretroviral (ART) d’alta eficàcia va començar a usar-se el 1996, cosa que va suposar “un canvi de l’espectre de la sida i una notable reducció de la mortalitat”, destaca Josep Maria Gatell, director de la unitat de malalties infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Des de llavors, s’han produït importants avenços. L’especialista en virologia treballa, juntament amb l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, ​​en un programa anomenat HIVACAT per investigar noves vacunes terapèutiques i preventives contra el VIH. I és que, segons l’expert, “en tota la història de la medicina, la mesura preventiva que ha tingut més èxit han estat les vacunes”.

Una de les últimes línies de recerca iniciades per Gatell i el seu equip es basa en els anticossos neutralitzants, capaços de neutralitzar un virus. “Part de les vacunes preventives funcionen a partir d’aquests anticossos i fins fa poc es pensava que en el camp de la sida no podria ser així, però en els últims anys s’ha demostrat que hi ha un petit percentatge de malalts que fabriquen anticossos neutralitzants”.

“Si poguéssim identificar quina part del virus ha estimulat la producció d’aquests anticossos neutralitzants en els pacients amb VIH, es podrien dissenyar candidats a vacunes preventives. Una vacuna terapèutica és possible, però els candidats que tenim són lents i cal afinar molt més en l’estudi”, lamenta Gatell.

És per això que la col·laboració internacional és una necessitat de primer nivell per a la lluita contra el VIH. Una lluita en la qual XIV edició del Congrés Nacional sobre la Sida ha contribuït amb l’aglutinament de professionals diversos (clínics, organitzacions governamentals i afectats, entre altres) que, com remarca Tomàs Hernánde, “ofereix l’oportunitat de fer una anàlisi conjunta de la situació de l’epidèmia i marcar accions concretes per fer-li front”.