Notícies d'In

El desenllaç del cas Fukushima encara està per veure, i tampoc coneixem les seves conseqüències amb exactitud. Aquestes setmanes hem llegit tot tipus d’informacions, uns que afirmen que l’accident és una demostració de la resistència de les centrals i, en conseqüència, de la seva seguretat, i d’altres que expliquen exactament el contrari.

Foto de HeyRocker

Per la meva part, el que he après no és sobre la seguretat, sinó sobre les conductes. No importa que les centrals siguin més o menys fiables, que tot hagi estat degut a un terratrèmol seguit d’un tsunami, no importa que les mesures de seguretat siguin doble o triplement redundants. El que importa és que la gent, nosaltres, som molt menys fiables que la tecnologia. La part rellevant és que no som de confiança.

El que vull comentar és que, tot i que la tecnologia nuclear de fissió és potencialment molt perillosa, l’autèntic perill som nosaltres.

El cas Fukushima és conseqüència d’una conducta temerària prèvia: posar una central en una zona d’altíssim risc sísmic i, a més, just a la vora del mar. Potser la primera qüestió sigui difícil d’evitar al Japó (tot i que el risc no és homogeni) però la segona penso que no ho era tant. És el mateix tipus d’imprudència que va portar a Espanya a la catàstrofe del càmping de Biescas el 1996. Algú va pensar que era bona idea situar-lo just a sota d’un con de dejecció d’un torrent i ningú va voler corregir-ho malgrat els avisos. El tema del terratrèmol, incloent la seva magnitud, era previsible, i el tsunami no va ser cap cosa sorprenent. Tot i això, algú va decidir posar la central a la costa.

Si la mala avaluació del risc és el primer símptoma que no som de confiança, el segon és la manca de transparència: la informació hauria de ser, des del principi, veraç, contínua i centralitzada davant d’un cas tan greu com aquest. Encara que aquest aspecte ha anat millorant, durant molts dies la realitat va ser una altra: missatges esporàdics, ambigus i contrafictoris(1).

En resum: podem debatre sobre la conveniència de la fissió nuclear com a font d’energia però abans hauríem de corregir les nostres actituds quant a responsabilitat i transparència. Jo estic raonablement segur que les centrals a Espanya estan ben controlades però no acabo de treure’m de sobre la sensació que en cas que hi hagi un problema seriós no ens l’explicaran amb l’exactitud i la rapidesa que m’agradaria.

(1)S’han d’esmentar les dues vies d’informació que l’empresa TEPCO manté obertes. La primera és un compte a Twitter (@OfficialTEPCO) però que només està en japonès i compta amb 44 notes, la qual cosa és evidentment ridícula amb tot el que està passant. Google permet traduir aquests missatges amb bastant dificultat però està clar que al menys els últims són només avisos de talls de llum i agraïments per l’estalvi d’energia. Res de mantenir la gent al dia dels problemes.
La segona via inclou valors de radiactivitat mitjançant fulls en format PDF que es van afegint poc a poc a una llarga llista. Tot i que s’aporten mesures freqüents són només d’uns pocs llocs (Nearby MP-4, Main Building, Main gate, West Gate) i el format és molt incòmode per fer-se una idea de l’evolució del problema. Hauria de ser molt més, especialment ara que estan apareixent restes de contaminació a l’aigua i els aliments fins i tot a molts quilòmetres de distància. 
Per la seva part, el Consejo de Seguridad Nuclear espanyol proporciona informes diaris que són d’agrair. Potser és el lloc on podem seguir amb més detall, dins del que cap, la situació.