Una de les coses que meravella les persones és el paisatge que es pot gaudir a la tardor. Tots veiem el canvi del color verd de les plantes nascudes a la primavera i madurades a l’estiu als colors vermells i grocs que tenen a l’octubre quan van a morir. Però quina és la causa de que les plantes facin aquest canvi de color?
Foto de Cristiano Betta.
El primer i més important és entendre que aquests colors que presenten les plantes són els reflexes de la llum del sol.
La llum solar s’anomena llum blanca perquè està composada per totes les longituds d’ona que l’humà és capaç de veure (llum visible, és la radiació electromagnètica que podem veure les persones), i comprèn des de la llum ultraviolada (menor longitud d’ona) fins la llum infraroja. Entre aquestes longituds d’ona hi ha les que generen un color blau, verd, groc, taronja fins el vermell. Els físics estudien la llum com a partícules anomenades fotons. Els fotons tenen unes càrregues d’energia, i aquesta energia és absorbida pels pigments de les plantes.
Així dons les plantes capten la llum pels pigments que posseeixen. Els més importants en la majoria de plantes són les clorofil·les anomenades “clorofil·la a” i “clorofil·la b”. En un segon estadi hi ha els carotenoides, uns pigments accessoris que absorbeixen la llum i passen l’energia a les clorofil·les. A més a més tenen una funció molt important que és la de protectora de la planta. Sense aquesta classe de pigment la planta empal·lidiria i moriria.
Però la pregunta sobre com canvien de color les plantes segueix sense resposta. Qui capta què per tal de reflectir quin color?
Cadascun dels pigments esmentats anteriorment (clorofil•les i carotenoides) tenen una capacitat diferent a l’hora d’absorbir longituds d’ona. Les clorofil•les absorbeixen les regions blaves i vermelles de la llum solar i reflecteixen el color verd, que no absorbeixen. Per altre banda els carotenoides absorbeixen la part blau i verda de l’espectre visible, reflectint d’aquesta manera el groc, taronja i vermell.
Quan arriba la tardor, els arbres de fulla caduca comencen a morir. Les clorofil•les es degraden més ràpides que els carotenoides que son més resistents. Per això la planta deixa d’absorbir els fotons de la franja vermella i groga i comença a absorbir la verda gràcies als carotenoides. D’aquesta manera la tardor queda pintada de colors càlids.
Twitter
Subscripció RSS
Facebook
Bon article, si senyor. En parlarem a l’aula, segur. L’altre dia a una classe parlàvem sobre l’estratègia d’alguns arbres respecte la caiguda o no de les fulles i va sortir el cas de les fulles merscecents (les fulles es “moren” però es mantenen sobre l’arbre). Algú em sabria dir el perquè d’aquesta estratègia?
Gràcies
La caiguda de les fulles caducifòlies està determinada per la temperatura i per la relació de la duració del dia respecte a la nit, i són e`pècies que els suposa menys cost energètic desprendre’s d’elles i tornar a produir-ne a la primavera, on pel nostre clima mediterrani, es concentra, junt amb la tardor, els règims de pluja més elevats.
Una estratègia intermitja són les fulles marcescents, aquelles que s’assequen totes sobre la planta, però sense desprendre-se’n immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s’inicia la nova brotada foliar de la planta, com ara el faig i sobretot en algunes espècies de roures (ex., roure de fulla petita), on generalment les fulles s’assequen a la tardor i van caient a poc a poc al llarg de l’estació més desfavorable (l’hivern). Entenc que és una adaptació d’algunes espècies a les condicions climatològiques on viu, a més, d’ajudar a protegir les noves gemmes que donaran origen a les noves fulles tendres a la primavera.
No et puc ajudar més, em sap greu, però a veure si algú ens sap dir el mecanisme d’aquesta estratègia.