Notícies d'In

El passat 16 de maig, el Bureau d’Enquêtes et d’Analyses pour la securité de l’aviation civile, l’organisme encarregat d’investigar les causes dels diferents accidents d’aviació civil que tenen lloc a Europa, va comunicar a través de la seva pàgina web que les dades registrades a les caixes negres de l’avió d’Air France que va caure a l’Atlàntic el dia 1 de juny de 2009 s’havien pogut recuperar amb èxit. Però què vol dir això? Què és una caixa negra? Com és que no es perden les dades?

Caixa negra de l'avió d'Air France localitzada al fons del mar. Font: BEA

Les caixes negres són dos dispositius complementaris que permeten enregistrar informació útil per a l’investigació dels accidents aeris. Per un costat hi ha el Flight Data Recorder, FDR, i per l’altre el Cockpit Voice Recorder, CVR. El seu nom ve donat pel significat que té aquest dispositiu, què acostuma a ser necessari per investigar fets tràgics, però en realitat és de color taronja brillant per poder ser localitzada fàcilment, ja que en cas d’accident la primera prioritat després de buscar supervivents és la de trobar les caixes.

L’FDR s’encarrega de enregistrar les dades de més de 700 paràmetres de vol diferents provinents de diversos sensors situats en diferents parts de l’aeronau, entre els quals es troben l’acceleració, la velocitat, la temperatura i la pressió a l’interior i a l’exterior de l’aparell, paràmetres de funcionament dels motors, l’altitud de vol, i el funcionament dels diferents sistemes de l’avió.

El CVR, en canvi, s’encarrega de gravar toles converses, sons i sorolls ,com ara les alarmes, que hi ha a la cabina dels pilots gràcies als micròfons que estan repartits per tot el compartiment. Aquestes gravacions permeten escoltar tant les converses per radio com les converses personals entre pilots, permetent obtenir més dades sobre que ha passat durant l’accident en cas de que en aquell moment no hi hagués establerta cap comunicació de control.

Generalment, les caixes negres són ubicades en els extrems oposats de l’avió, una al morro i l’altra a la cua, fet que fa augmentar la probabilitat de trobar, com a mínim, una de les dues. Per a facilitar-ne la detecció en el mar, les caixes inclouen un emissor d’ultrasons, l’ Underwater Locator Beacon, o ULB, que comença a funcionar a partir del moment en que entra en contacte amb l’aigua. La senyal és enviada una vegada per segon i s’ha d’emetre per un mínim de 30 dies.

Les caixes negres han de passar estrictes proves de resistència que demostrin que poden sobreviure a les condicions més extremes sense que els sistemes que porten dins pateixin danys importants. Entre la llarga llista de requisits destaquen l’obligació d’aguantar 30 minuts a 1100ºC, passar 30 dies submergides a 1000 metres o restar submergides en fluids operatius, com ara oli o carburant, durant 48 hores.

Molta gent es pregunta per què no fan els avions del mateix material que les caixes negres, que estan fetes per resistir-ho quasi tot, de fet les caixes negres de l’avió d’Air France han passat quasi 2 anys submergides! La  resposta és molt senzilla, els materials que utilitzen per a les caixes són molt resistents, però també són molt pesants, el més probable és que un avió fet d’aquests materials no aconseguís enlairar-se i, en cas d’aconseguir-ho, necessitaria uns consums tan elevats de combustible que la seva operació no en seria viable.

Les caixes negres són molt importants per a la prevenció de futurs accidents deguts a falles tècniques o de disseny, per això cada vegada es tornen més sofisticades i emmagatzemen més informació. Està previst que la propera generació d’aquests dispositius incloguin també imatges de vídeo de la cabina, cosa que sense cap mena de dubte representarà un valuós plus d’informació per investigar i entendre les causes dels accidents i per aprendre a prevenir-los.